Presentació

Avui de tarda és el gran dia, ens toca exposar el nostre treball. A la presentació venen en Lucas i els seus pares, també en Robert!!.

Passem molts nervis, és el darrer dia de classe i hi ha 6 grups per exposar no ho havíem programat així però ja sabem que a darrera hora sempre hi ha canvis, ens angoixem perquè a les 18:15 venen i som conscients de l’esforç que això els resulta i no volem fer-los perdre el temps. Al final tot marxa com s’havia programat i veiem tots plegats el documental.

El nostre treball és molt diferent al de la resta de grups de classe i no sabem si els agradarà. Nosaltres hem aparcat definitivament tota la teoria, que trobem als llibres i a Internet, i ens hem centrat amb el dia a dia d’una família real, amb les seves dificultats, problemes, preocupacions, angoixes i també satisfaccions.

M’agradaria dir que els treballs de la resta de grups han estat excel·lents i que aquestes jornades han estat especials, tanta feina, esforç té la seva recompensa amb resultats extraordinaris i molt professionals.

Al final del visionat del documental, la família i en Roberto han contestat a tots els dubtes i preguntes que s’han formulat els companys durant la presentació del cas, ells les han contestades totes i han estat molt satisfets de haver pogut entrar dins una classe de futurs professionals de l’educació. També en Lucas ha tingut l’oportunitat d’assistir a una classe de la Universitat, qui li hagués dit!!!.

Per si algú té curiositat per conèixer en Lucas i la gent del seu voltant aquí us deixo l’enllaç del vídeo... al portal Veoh i també el mateix vídeo al portal de you tube. Tot i que tenim els permisos pertinents no l'hem classificat, de manera que haureu de conèixer l'enllaç per visualitzar-lo.

Nota: hem enganxat el vídeo a el portal Veoh, potser us demani que instal·leu el programa Veoh Tv, si ho feis podreu gaudir de tots els vídeos d’aquest portal. També ofereix l'oportunitat de descarregar-vos el vídeo de manera legal.

Muntatge

Una bogeria!!, hi ha més de 3 hores i mitja d’enregistraments i tot és important i tot ho volem deixar...... Hi ha que tallar!! Però on??? Què deixem?? Què llevem?? Tindrà sentit?? Arribarà el missatge??...

Aquí és nota la nostra total falta de pràctica amb aquests temes, si els directors professionals fan varies tomes de la mateixa escena!!!! I nosaltres només tenim una única toma per escena..... obligatòriament hi ha contrasts de llum, so, escenari, etc.... I a més a més ens cal un ordinador més potent amb un programa més professional...., algú té un Mac???

Bé, pareix que tot són queixes però és que vols aconseguir el màxim resultat per la família que tant ens ha donat i veus que et manquen recursos.

Així que mans a la feina i a fer-ho el millor possible, visionats d’hores de cinta, talls, compten els mili-segons!!, recopilació de fotos de família, quina bso??.

Després de hores i més hores tenim el resultat, a nosaltres ens emociona tornar-lo a visionar després de tantes hores de muntatge. Emocionarà també a la família d’en Lucas??? Millor comprovar-ho, dit i fet!!. Demanem cita a C’an Lucas, ja li diem així a la llar familiar, i fèiem un pre-estreno del vídeo més que res perquè volen anar a la presentació a classe i no és just que no sàpiguen com ha quedat o si hi ha algun element que volen canviar, etc.

Èxit total, els agrada molt el resultat i fins i tot a en Lucas. Aquesta tarda ha estat molt més despert que els altres dies i s’ha sorprès molt d’escoltar a la tele la veu de la seva mare, el pare, la de na Pili, n’Eva, en Robert i tot això estan en braços de la mare.

Avui he tingut l’oportunitat de vorer riure en Lucas, més bé eren riallades. Si algun dubte teníem ell ens ha donat la resposta, li ha agradat i si li ha agradat tenim la millor recompensa possible. Quina satisfacció, ahh i què bona la berenada!!!

Intentem aparcar a Vila

Quedem a les afores de la ciutat d’Evissa amb en Lucas i la seva mare. La jornada d’avui serà molt diferent a les demés, volem enregistrar com és l’accés a la ciutat per a persones com en Lucas. Ell no condueix el seu propi vehicle, per tant sempre dependrà d’una altre persona i volem saber amb quines dificultats es troben.

Sempre m’havia paregut que hi havia suficients places d’aparcament per a minusvàlids, fins avui!!. És dissabte al migdia i al cap de 20 minuts de recórrer la ciutat trobem una plaça lliure, ni havia més però totes estaven ocupades per cotxes ordinaris de persones poc civilitzades, el problema és que hi ha elements arquitectònics que impedeixen que la rampa del cotxe toqui el terra. Així que hem de buscar un nou aparcament, als 10 minuts de voltar carrers en trobem una altra, en aquest cas la rampa ha d’envair la calçada i aturar el tràfic fins que en Lucas estigui a terra. Si que és veritat que la gent no es queixa per aquesta interrupció i es mostra conseqüent amb la causa.

Un cop que podem deixar la furgoneta degudament estacionada donem un tomb per la ciutat, a més de la curiositat que provoca en Lucas ens adonem que l’accés als comerços és massa sovint una tasca impossible, són pocs els que disposen de rampa i quan ens veuen amb l’enregistradora ens miren amenaçant pensant en que potser volem denunciar la manca d’accés al seu negoci. La nostra única finalitat durant aquest exercici ha estat la de conscienciar-nos també nosaltres de les dificultats quotidianes a les que estan exposades aquestes famílies i conduir a la reflexió als que visualitzin el nostre reportatge.

Al cole d'en Lucas

Quedem a les 8:45 hores a l’entrada del cole amb na Pili, a aquesta hora ja hi comença a haver moviment d’alumnes arribant al centre. La idea és enregistrar una jornada escolar d’en Lucas amb la particularitat de que avui hi ha la fisioterapeuta al centre, n’Eva. Ens interessava més el caire de la fisioteràpia amb en Lucas que el treball de la logopèdia, tots dos són importants però les imatges del primer són més amables que las del segon. Ja vam vorer alguns exercicis de logopèdia amb en Robert i sabem que aquests són semblats i inclús més durs.

Notem que hi ha expectació a sobre la nostra presencia, i realment som nosaltres les que estem expectants i nervioses. Tenia molta curiositat per saber com era l’aula on treballava na Pili, qui eren les seves companyes, els seus nens, els materials de què disposaven, etc. L’aula és amplia i lluminosa, inclús té una terrassa privada i accés al pati, un luxe!.

Avui els nens estan més nerviosos que de costum, ja que hi ha dues persones estranyes a l’aula, és nota especialment al so de l’enregistrament....

N’Eva comença a fer feina amb en Lucas i ens va explicant el perquè dels moviments que fa a en Lucas, el seu estat, els riscos, etc. També ens ensenyen el biperestador de que disposen a l’aula i la seva importància per millorar la postura d’en Lucas, també tenen una hamaca per descansar i molta imaginació i enginy.

La veritat és que m’he sentit una privilegiada d’haver estat dins aquesta aula i d’haver tingut accés a tota aquesta informació d’una manera tan directa.

Les tardes d'en Lucas

Arribem puntuals a la cita, de nou a casa d’en Lucas. En aquesta ocasió serem testimonis d’una sessió del mètode Padovan amb el terapeuta d’en Lucas, en Robert.

A en Robert ja el conec, ve cada matí a la piscina a fer teràpia amb una nena i sempre trobem un ratet per fer la xerrada, connecta de manera espectacular amb els infants. He vist el treball d’en Robert en altres infants i amb altres mètodes, com el ABA (anàlisis conductual aplicat) i els resultats són espectaculars.

La sessió dura una hora i és realment sorprenent. En Lucas no es queixa, però avui no està gaire col·laborador potser la culpa és la dutxa matinal que li hem fet fer que l’ha relaxat massa...

La veritat és que la nostra presència ha interromput el seu ritme normal, primer sentir la veu de na Pili al despertar...., si a ella la veu al cole..., després que la mare parlés tant de temps abans de donar-li l’esmorzar, la dutxa, voler que caminés, etc... Això romp el ritme a qualsevol!!!. Però és un valent i no s’ha queixat.

També hem tingut temps per fer la berenada i la tertúlia fora enregistraments i gaudir dels nostres nous amics. En Lucas estava pendent de tot però molt cansat així que ens hem acomiadat fins al proper dia, la pròxima visita és al cole de Can Raspalls.

El matí d'en Lucas

Ja hem trobat les dates idònies per a realitzar l’enregistrament, el pont de desembre!!!!. Ideal, nosaltres no tenim classe, ni hem d’anar a fer feina..., els dies de festa, es clar!!!, i els pares d’en Lucas estan per nosaltres, treballar així és un luxe i en som conscients.

Hem quedat a les 9 del matí del dia de la Constitució per començar a fer feina. A les 10 hores hem de ser a casa d’en Lucas, tal com hem quedat amb els pares. Com no podia ser d’una altre manera, el primer que fèiem és reunir-nos a un bar de carretera per esmorzar i concretar l’estratègia d’enregistrament: quin tall, no els coneixem!, Cóm seran?,  utilitzem guió o no? I moltes més preguntes i angoixes....

Hem de dir que na Marina i jo no els coneixem, ni la casa, ni res de res, tot és nou per a nosaltres dues i estem prou nervioses. El camí per anar a la casa és complicat i ens perdem, però a la fi trobem el correcte i arribem a l’hora prevista.

Res és com ens havíem imaginat, ens va obrir les portes de casa seva una família meravellosa i càlida que ens va acollir des del primer moment. L’enregistrament?..... Ho enregistràvem tot!, tot el què passava, tot el què deien. Així que ens vam trobar amb material i més material. I les hores van passar volant, fins a ser l’hora de dinar i marxar cap a casa.

Comencem, un dilluns de finals d’octubre de 2011 a classe.....

Al nostre grup, na Marina, na Pili i jo mateixa, ens ha tocat treballar els trastorns motors, hem de investigar en torn a tots els aspectes d’aquest trastorn i editar un enregistrament de la feina realitzada. Aquest serà el treball final de l’assignatura de trastorns del desenvolupament que imparteix el professor Alberto Sánchez Pedroche aquest any.

El nerviosisme era patent a classe, no en sabem d’elaborar guions de vídeo,  de provar nous sistemes operatius, d’editar vídeos,.... Menys mal que ho podem fer tot amb el “Sant Windows” i no hem de tornar boja la computadora.

En un primer moment ens ha apassionat el “tema” que ens ha tocat i hem enumerat infinitat d’aspectes i dades rellevants que volíem incloure en el nostre treball, tot d’una hem confeccionat un llistat que ha anat augmentant a mesura que han passat els dies.

Hi ha una idea, de les primeres, que cada dia en suggestiona més: la confecció d’un reportatge d’infants amb trastorn motor i que a més a més sigui de casos reals. Especifico, na Pili treballa des de fa molts anys a una escola a l’aula d’atenció especial i té una estreta relació amb els pares dels alumnes que tracta. Ens va exposar la possibilitat de realitzar el nostre estudi en un infant de la seva aula, els pares d’aquest havien mostrat molt d’interès en la realització del treball i ens facilitaven de manera espectacular tota la tasca d’enregistraments i demés.

Així que tot d’una vam decidir centrar-nos en un cas real de trastorn motor. És tracta d’un infant de set anys molt afectat, que no camina, no parla, no hi veu, etc. Na Pili m’ha parlat quasi cada dia d’ell durant aquests tres anys d’estudis i pareix com si ja el coneixes, però no és així. A més de l’imatge mental que he construït, tinc la del calendari d’Apneef associació a la que pertany.

N’Alberto ens ha donat el vist i plau del nostre projecte i només queda ajustar el calendari de totes les components del grup amb el dels pares d’en Lucas, no havia nombrat encara el seu nom però tot aquest projecte és gràcies a en Lucas i estic molt contenta amb l’oportunitat que tinc al davant de poder-lo conèixer, a ell i a la seva família.

Ara que ja tenim un important esbós de la feina que volem dur a terme, és hora de començar a concretar detalls i fer feina.