diumenge, 6 de novembre del 2011

Comencem, un dilluns de finals d’octubre de 2011 a classe.....

Al nostre grup, na Marina, na Pili i jo mateixa, ens ha tocat treballar els trastorns motors, hem de investigar en torn a tots els aspectes d’aquest trastorn i editar un enregistrament de la feina realitzada. Aquest serà el treball final de l’assignatura de trastorns del desenvolupament que imparteix el professor Alberto Sánchez Pedroche aquest any.

El nerviosisme era patent a classe, no en sabem d’elaborar guions de vídeo,  de provar nous sistemes operatius, d’editar vídeos,.... Menys mal que ho podem fer tot amb el “Sant Windows” i no hem de tornar boja la computadora.
En un primer moment ens ha apassionat el “tema” que ens ha tocat i hem enumerat infinitat d’aspectes i dades rellevants que volíem incloure en el nostre treball, tot d’una hem confeccionat un llistat que ha anat augmentant a mesura que han passat els dies.

Hi ha una idea, de les primeres, que cada dia en suggestiona més: la confecció d’un reportatge d’infants amb trastorn motor i que a més a més sigui de casos reals. Especifico, na Pili treballa des de fa molts anys a una escola a l’aula d’atenció especial i té una estreta relació amb els pares dels alumnes que tracta. Ens va exposar la possibilitat de realitzar el nostre estudi en un infant de la seva aula, els pares d’aquest havien mostrat molt d’interès en la realització del treball i ens facilitaven de manera espectacular tota la tasca d’enregistraments i demés.

Així que tot d’una vam decidir centrar-nos en un cas real de trastorn motor. És tracta d’un infant de set anys molt afectat, que no camina, no parla, no hi veu, etc. Na Pili m’ha parlat quasi cada dia d’ell durant aquests tres anys d’estudis i pareix com si ja el coneixes, però no és així. A més de l’imatge mental que he construït, tinc la del calendari d’Apneef associació a la que pertany.

N’Alberto ens ha donat el vist i plau del nostre projecte i només queda ajustar el calendari de totes les components del grup amb el dels pares d’en Lucas, no havia nombrat encara el seu nom però tot aquest projecte és gràcies a en Lucas i estic molt contenta amb l’oportunitat que tinc al davant de poder-lo conèixer, a ell i a la seva família.


Ara que ja tenim un important esbós de la feina que volem dur a terme, és hora de començar a concretar detalls i fer feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada