Quedem a les afores de la ciutat d’Evissa amb en Lucas i la seva mare. La jornada d’avui serà molt diferent a les demés, volem enregistrar com és l’accés a la ciutat per a persones com en Lucas. Ell no condueix el seu propi vehicle, per tant sempre dependrà d’una altre persona i volem saber amb quines dificultats es troben.
Sempre m’havia paregut que hi havia suficients places d’aparcament per a minusvàlids, fins avui!!. És dissabte al migdia i al cap de 20 minuts de recórrer la ciutat trobem una plaça lliure, ni havia més però totes estaven ocupades per cotxes ordinaris de persones poc civilitzades, el problema és que hi ha elements arquitectònics que impedeixen que la rampa del cotxe toqui el terra. Així que hem de buscar un nou aparcament, als 10 minuts de voltar carrers en trobem una altra, en aquest cas la rampa ha d’envair la calçada i aturar el tràfic fins que en Lucas estigui a terra. Si que és veritat que la gent no es queixa per aquesta interrupció i es mostra conseqüent amb la causa.
Un cop que podem deixar la furgoneta degudament estacionada donem un tomb per la ciutat, a més de la curiositat que provoca en Lucas ens adonem que l’accés als comerços és massa sovint una tasca impossible, són pocs els que disposen de rampa i quan ens veuen amb l’enregistradora ens miren amenaçant pensant en que potser volem denunciar la manca d’accés al seu negoci. La nostra única finalitat durant aquest exercici ha estat la de conscienciar-nos també nosaltres de les dificultats quotidianes a les que estan exposades aquestes famílies i conduir a la reflexió als que visualitzin el nostre reportatge.
